BCNYC

Reixeta. Ciutats fetes de reixeta i plenes de mosaics. Carrers que puja i carrer que baixa. Carrers i avingudes que s’entrellacen entre si per crear llocs com Barcelona i Manhattan. Alguns anys enrere pocs podien imaginar que una illa pogués mantenir un ritme similar al d’una ciutat com Barcelona. O fins i tot superar-lo.

I és que Nova York, íntegrament, reneix cada vegada que surt sol. I amb el sol arriben els carrers, persones i cotxes reflectits en edificis de cristall. Edificis que no necessiten història per quedar-se una bona estona mirant cap amunt. Enormes rectangles que sumen plantes i plantes fins a arribar al cel i que a la nit es converteixen en finestres i llums. Espectacular.

Com Barcelona, Nova York és una ciutat que convida a passejar. Hi ha els qui camina pel Passeig de Gràcia i descobreix la història de la ciutat reflectida en els corrents artístics de la seva arquitectura: finestres, balconades i façanes que obliden la línia recta. I hi ha qui es deixa portar per l’art a peu de carrer, corrents de gent que contemplen veritables obres de mà de dissenyadors a través dels aparadors. Una trucada al shopping imaginari.

Inputs i més inputs. Espectacles, exposicions, música, diversitat, convivència. Una sèrie d’elements que mostren el caràcter d’aquest lloc, que generen i regeneren noves idees i pensaments. I així com reneixen les ciutats, reneixen també les persones que les visiten.

Això és una invitació a descobrir noves perspectives en els contrastos d’una ciutat històrica i cosmopolita com Barcelona. O per pujar al 42 i permetre sentir-te petit enfront de la magnitud de Nova York al llarg i a l’alt. I, si tenim sort, fins i tot puguem saludar a Spiderman.