Gràcies, gràcies, gràcies, Rebaixes!

Per a tots és evident que les rebaixes són un bon negoci per a tothom: tant per comerciants com per clients. Mentre els primers poden donar sortida a articles fora de temporada -amb menors marges, però igualment rendibles -, els segons podem comprar articles i serveis que ens agraden a un preu que considerem més just.

Però les rebaixes van molt més allà. A més d’un benefici mutu, suposen un dels majors avanços en l’evolució dels gustos personals ja que, atrets pels preus més assequibles, molts ens atrevim amb peces d’estils diferents als nostres, de vegades fins i tot radicalment oposats. ¿Qui no ha vist mai una brusa de color fucsia i molt chic amb un llaç a l’altura del coll estil “Très parissien” combinada amb un vestit jaqueta una miqueta avorrit i ja amortitzat? ¿O una caçadora tremendament “virolada” i brillant amb uns pantalons usats gairebé atrotinats, combinats amb un atreviment extrem?

És clar que les rebaixes ens empenyen a ser molt més atrevits del que en realitat som, encara que de vegades la roba es quedi després a l’armari. Sens dubte l’accessibilitat de les rebaixes fa evolucionar la moda i, si bé és cert que les tendències neixen al carrer, les rebaixes són la primera “cool-hunter”.

I el benefici de les rebaixes no acaba aquí. També per als comerciants són la seva tercera temporada i segurament la possibilitat de salvar els mobles en aquesta gran inundació anomenada crisi. Potser la llàstima és que les rebaixes no durin tot l’any? No! Perquè el gran secret de les rebaixes és el “temps”, la seva caducitat. Si duressin tot l’any perdrien la capacitat de sorprendre’ns, d’il·lusionar-nos i fins i tot perdríem el valor real de les coses. Encara que en l’actualitat, quin és el valor real de les coses?