Quin és el veritable preu del low-cost?

Rebecca Gallagher, una jove de 25 anys de Gales (Regne Unit) va trobar un missatge de denúncia ocult a l’interior d’un vestit de la multinacional Primark.

Cosit a una etiqueta de l’interior de la peça de roba, un colorit vestit que la jove va comprar per 12,5€, es podia llegir el missatge d’auxili: “Obligats a treballar hores esgotadores”.

Gallagher, davant la por de pensar que el seu vestit podia ser fruit de l’explotació laboral en un taller clandestí de la multinacional, va assegurar que mai més se’l posaria.

Després de denunciar la troballa al diari britànic Daily Mail, Primark es va posar en contacte amb Rebecca Gallagher i va publicar un comunicat anunciant la investigació dels orígens de l’etiqueta, afegint: “El nostre Codi de Conducta estableix que els subministradors i les fàbriques treballen en bones condicions laborals i que les persones que realitzen les peces són tractades decentment i reben un salari just. Inspeccionem cada fàbrica per garantir el compliment del codi i els donem suport a través de directrius i formació quan es detecten alguns temes”.

Aparentment, des de Primark han estat els primers sorpresos després de lo succeït, però quin és el veritable preu del low-cost?

En plena recessió, els únics que sobreviuen són els extrems: luxe vs low-cost.

Per una banda, ens trobem amb una part de la societat que no percep la crisi com la gran majoria. Aquest segment segueix funcionant i inclús creix cada any en sectors com la joieria, l’art o l’alimentació.

En quant a l’altre extrem, els negocis vinculats a l’estalvi augmenten al rebre una major demanda (per part de les persones que sí han patit les fluctuacions econòmiques) i perquè són negocis basats ens els coneixements tècnics i les habilitats adquirides en el dia a dia (no en formació acadèmica).

A diferència del luxe, que fabrica artesanalment en el seu país d’origen, els preus “low-cost” obliguen a les firmes com Primark a produir a països menys desenvolupats i amb una ma d’obra més barata, sense recursos ni formació. Per aquest motiu es complica el control de les cadenes de producció. Com a conseqüència, les firmes low-cost s’enfronten constantment a polèmiques sobre la procedència dels seus productes.

Recentment, Primark també es va veure involucrada en el fatídic accident de Rana Plaza a Bangladesh, on hi van morir 1.129 treballadors al enderrocar-se una fàbrica d’aquesta i d’altres multinacionals.