Del principal a l’àtic

Al passejar pel Passeig de Gràcia, com per altres carrer de l’Eixample, ens podem fixar en les façanes dels diferents edificis i apreciar on estava situada la zona més destacada dels habitatges, on habitaven els veïns més importants i quin ha estat l’hàbit més potenciat. Al respecte podem veure que, amb el temps, aquest centre de la casa ha passat de la part baixa de l’edifici a la més alta. Per entendre el perquè d’aquest moviment cap amunt hem de tenir en compte dos aspectes: en primer lloc, les primeres cases construïdes al Passeig de Gràcia i a l’Eixample van ser promogudes pels propietaris com a habitatges principals, així destinaven el primer pis a residència i els superiors a lloguer. D’aquesta manera, el pis situat sobre la planta baixa s’embellia la seva façana amb galeries, balcons i una major profusió de decoració. Aquest pis, generalment únic, té un accés diferent mitjançant una escala major i més decorada i a més rep el nom específic de pic principal, al que li segueixen la resta de pisos ordenats numèricament: el primer, el segon, el tercer… que sovint es divideixen com a mínim en dos pisos per planta. El propietari vivia amb totes les comoditats i, a més, amortitza la inversió mitjançant el lloguer de les plantes superiors de l’edifici. En el Passeig de Gràcia hi trobem un bon número de magnífiques façanes de pisos principals que són ben visibles a peu de carrer.

En segon lloc, amb el pas del temps, ja no són els rics burgesos els que encarreguen les seves residències sinó que són empreses immobiliàries les que construeixen un conjunt d’habitatges en un edifici sense que s’apreciï tant aquesta jerarquització de l’espai. Així a la façana no es destacarà de manera especial un pis per sobre d’un altre, no hi ha una entrada monumental pel propietari i una altra per altra banda la resta de veïns sinó una escala que ascendeix pis per pis. Aquí apareix la novetat que marcarà un canvi i situarà el millor lloc a les alçades: l’invent de l’ascensor. Encara que des d’abans hi havia diferents sistemes elevadors per pujar càrregues, especialment amb politges, l’ascensor mecànic és un dels grans invents del segle XIX. Els primers ascensors apareixen a Estats Units a mitjans del segle XIX, primer utilitzaven vapor, més tard són hidràulics i ja en ple segle XX seran elèctrics. Com a conseqüència de l’aparició de l’ascensor, els edificis creixeran en altura i, sobre tot, es començaran a valorar els pisos superiors més que els inferiors que són els més sorollosos i menys discrets. Així es valorarà més l’àtic que qualsevol altre pis. Coronant els edificis, es situarà un habitatge únic que presentarà esplèndides terrasses. Vistos des de les aceres del Passeig de Gràcia destaquen alguns àtics a l’altra banda del carrer, uns llocs privilegiats que passen desapercebuts a simple vista.