Cristina Pedroche o com sortir nua a la tele

Si recordem les campanadas del 2014 per alguna cosa, va anar pel vestit de Charo Ruiz que va lluir Cristina Pedroche a La Sexta i que li va permetre ensenyar les calces a tot el país. I en un any res ha canviat. El 2015 ho recordarem, almenys televisivament, pel vestit de Pronovias de Pedroche M’encanta! Tots els puristes a la vora del “parraque” més absolut.

Dia 7 de gener i seguim parlant de Cristina Pedroche i del seu vestit. Som nosaltres els idiotes, que quedi clar. Durant les 4 primeres hores d’aquest 2016 va ser trending topic mundial i, quatre dies més tard, segueixo llegint articles sobre ella. Doncs per a no ser menys, i ser la més idiota de totes, aquí van alguns punts que em sembla interessants destacar:

En primer lloc, Cristina Predroche no va cobrar per lluir el disseny de Pronovias. Sembla una obvietat però no ho és. Sí que el sou que Atresmedia li pagarà per un sol dia de treball ens faria al·lucinar a qualsevol, però per portar el vestit, no es va embutxacar cap extra. I podria haver-ho demanat perquè el nivell de publicitat que ha aconseguit la marca no s’amortitza ni amb tres campanyes de màrqueting. Sense anar més lluny, cal recordar que Eva González va cobrar de Pronovias 100.000 euros (sí, 100.000 i no 200.000 com s’havia dit) per casar-se amb un vestit d’aquesta marca. L’única cosa que li va sortir gratis a la Pedroche van ser els quatre viatges que va fer a Barcelona acompanyada de Josie, el seu estilista.

En segon lloc, la Pedroche va sortir en pilotes. Sembla també una obvietat però no ho és. El vestit sí que exigia no portar sostenidor, però les calcetes podia haver-les-hi posat. Sempre hi ha paranys per portar algun tipus de mitjanes que tapen les zones més íntimes, per un tema d’higiene, bàsicament. Cristina, xarona ella per definició, va exigir al dissenyador que volia sortir amb tot el ‘pepe’ a l’aire. Suposo que per estar més ficada en el seu paper: eh, surto en pilotes en la vostra cara i parlareu de mi sense parar.

En tercer lloc, si no ensenya les calces l’any passat, aquest 2015, ni de broma, hagués estat la triada per estar al costat de Sobera. Solament uns pocs són els escollits per acomiadar l’any, solament els rostres més emblemàtics de la cadena estan a la Porta del Sol, només els personatges amb més tiratge es mengen els raïms davant d’una càmera, … I aquest any la Pedroche ha aconseguit ser una de les poques triades. I no pel seu talent, no per la seva genialitat, no per la seva saber fer,…solament per ensenyar les calces l’any passat, amb un vestit preciós de Charo Ruiz, per cert.

En quart lloc, l’únic cutre d’aquesta història és Josie. Sí, aquest estilista amb veu nasal que es passa el dia dient ‘raseeeeeeeee’ (que jo encara no es que nassos significa). Que la Pedroche passada de tot i li agradi cridar l’atenció va en el seu personatge, en el seu estil. Ella és així i cal aplaudir-li que no tingui complexos, que sigui conseqüent. Cal aplaudir-li que el seu horterisme sigui la seva marca. Però, Josie? Solament hi ha una manera de definir-ho: venut i interessat. Es passa la vida posant a parir a actrius i cantants que han lluït estilismes similars. Però, calla, li ve la Pedroche demanant ajuda i ell s’empassa tots els seus principis per pasta i per ego. Diners i fama, això és tot. Josie, pel seu propi carisma mai hagués estat on està aquests dies. Ho ha aconseguit a esclat de la Pedroche, sacrificant tots els seus ideals, i defensant el món del chonismo com si se li anés la vida en això. Personajillos així són els que semblen una broma, una caricatura i que, al final, la qual cosa de debò desitjarien és ser concursants de ‘Gran Germà VIP’. Una llàstima.

En cinquè lloc, la Pedroche semblava la reina de l’elegància al costat dels personatges de ‘Cambiame’. Telecinco havia d’apostar fort si volia fer ombra al que succeiria en la cadena de la competència. Igartuburu i Ramonchu anaven a ser líders sí o sí, però el duel per la segona plaça era dur. Feia onze anys que ho guanyava Telecinco. Però miracle. Un vestit i una noia en pilotes van guanyar la partida. I això fa que l’aparició de Marta Torné i companyia en roba interior sigui encara més ridícula. Volien trencar, volien arriscar, volien ser més alternatius que ningú, però se’ls va anar la mà. Sort que la Torné té taules davant de les càmeres i va ser l’única que va quedar mínimament digna. I el Príncep Pelayo? Uff, prefereixo no passar-me en els comentaris, massa dur haurà estat ell amb si mateix. I a més, si algú que em fa por en aquest país no és Rajoy, Rivera o el mateix CSID. A mi, si algú em té acollonada fins al punt que no m’atreveixo a dir el que penso és aquest pseudoestilista. Així que, calladeta estic més maca.

I en últim lloc, un brau per la Pedroche. Perquè no és ni molt maca, ni molt espectacular, ni molt bona presentadora, ni molt bona comunicadora, ni una noia amb classe,…… No té gens, però té una mica de cada cosa. Però, sobretot, és natural, és espontània, és conseqüent, i té morro per vendre-li la moto a Antena 3, a la revista Hola, a les marques i a tothom. És la nostra Kardashian particular, que sense tenir gens, agrada, enamora i desperta sensacions de tot tipus. En aquesta vida i en aquest món del 2.0 no ets ningú si no tens ‘lovers’ i ‘haters’ a parts iguals. Ella té dels dos i molts, així que està destinada a ser la ‘nova socialité’ del nostre país. Que tremoli la Preysler! L’era del chonismo ha arribat!