LORAZEPAM, ENANTYUM, IBUPROFENO I FRENADOL

El representant de Belén Esteban va ingerir el dissabte fins a 40 pastilles en una combinació que li va portar a passar la nit a l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid i amb el que va aconseguir, a part de cridar l’atenció, evitar l’espelli al Deluxe’.

Tot estava preparat el divendres per escoltar els detalls més obscurs d’una de les traïcions més bèsties que hem viscut al món de la premsa rosa. Però no va poder ser. Toño Sanchís va aconseguir evitar-ho rebentant la seva farmaciola i, per a sort de Telecinco, en ple Prime Time, Bingo! Però anem a l’inici de la polèmica. Era el dimarts quan saltava la bomba al programa ‘Arucitys’: Belén Esteban i Toño Sanchís havien trencat la seva relació laboral. En aquell moment encara no se sabien els motius però, tranquils, mitja hora més tard, a ‘Sálvame’, ja estaven recollint la notícia i donant tots els detalls, a qual més suculent. El representant, amic, mà dreta i home de confiança de la de Paracuellos podria haver-li estafat prop d’un milió d’euros. Arran d’una inspecció d’hisenda Belén va decidir canviar la gestoria que portava els seus números i passar-los a una altra, propietat d’uns familiars de Miguel. En el transvasament, algunes dades van començar a desquadrar i es va decidir encarregar una auditoria. I el que no quadrava va començar a agafar forma. Algú s’estava quedant amb els diners de Belén. Algú amb nom i cognoms: el seu representant Toño Sanchís.

A partir d’aquí, tota la setmana Telecinco s’ha bolcat en la notícia i les dades d’audiència han estat espectaculars. Feia temps que no es vivia un ‘Belenazo’ de tal magnitud. Probablement hauríem de remuntar-nos al moment que Belén va anunciar que s’hi havia desintoxicat de la seva addicció a les drogues. Precisament aquí va estar Toño per ajudar-la. Toño estava a tot arreu: al seu testament, com a tutor de la seva filla, com a testimoni en les seves noces, com a acompanyant en els seus esdeveniments, amb poders en els seus comptes,….Poder absolut en tot el referent a Belén. És clar que ell és el màxim culpable si finalment es demostra l’estafa, però no l’únic. Si jo surto de la meva casa i deixo la porta oberta de bat a bat i m’entren a robar, tinc la culpa? Doncs home, una mica idiota si que hauré estat. I la companyia d’assegurances em dirà que ni de broma em cobreix gens del que s’hagin portat els lladres perquè hauria d’haver estat una mica més espavilada. El mateix que Belén. Una cosa és que confiïs en algú i l’altra és que facis l’imbècil, amb perdó. Els diners criden i a Toño deurien de cridar-li a crits: eh! Que aquesta guanya una pasta que ni necessita ni trobarà a faltar! Enxampa-ho! I Toño deuria pensar: és veritat, per una mica no s’ha d’assabentar. Sobretot perquè Belén no és una dona de grans luxes. Amb la gran quantitat de diners que ha guanyat i mai l’hem vist gastant en grans capritxos, ni en grans marques, ni en grans hotels,… Sí que és veritat que para això és molt senzilla. L’única cosa que li costava molta pasta a Belén era la cocaïna. I per això, suposo, en l’època que ella era una addicta, no li semblava estrany que els diners se li anessin de les mans. Això és el que tenen les drogues, que t’arruïnen. Belén treballava sense parar i guanyava molts diners però molt d’aquests diners se li anava en les seves cosetes dolentes. Ara, ja més lluïda i sencera, segur que va pensar: si ara no consumeixo, on estan els diners que estic estalviant? Aquí Toño va ser poc llest. Potser massa avariciós. O, potser, excessivament necessitat. Perquè per estafar a algú tan proper ha d’existir una forta necessitat. Jo m’imagino quina és, però no tinc ganes de ficar-me en cap problema. Penseu vosaltres, pot ser que encerteu.

Total, que durant aquesta setmana ens han omplert el cap amb una infinitat d’informacions: que si Belén gairebé no va cobrar cap de les gales de ¡Más qué Baile!, que Toño es portava el 30% de tot el que ella cobrava (normalment els representants es porten un 10 o un 20%), que si moltes de les publicitats que protagonitzava Belén no les cobrava, que si tenia una provisió de fons en un compte de 200.000 euros i Toño els havia fet seus, que si havien desaparegut diners del compte personal d’Andrea Janeiro,…..Mare meva! Fins i tot em sembla poc un milió d’euros. La gent que coneix a Toño explica que està molt espantat, que no creia que això s’arribés a saber i que està preocupat no només per perdre a Belén sinó perquè alguns dels delictes que ha comès podrien portar-lo a la presó. Sí, presó.

En el punt màxim de tot aquest caos, el ‘Deluxe’ tenia muntat un gran show per acabar d’espellar al representant. Aquest, que ja estava espantat de com anaven les coses, li va entrar el pànic i va pensar: això ho paro jo com sigui. I sí, ho va parar. La notícia del seu ingrés a l’Hospital de Porta del Ferro arribava pocs minuts d’haver iniciat el programa. El ‘Deluxe’ es va passar la nit intentant esbrinar detalls del seu ingrés i, en cap moment, es va parlar d’intent de suïcidi. Era suficient que s’intuís que era això perquè l’efecte no quedés difuminat. L’endemà es va saber que Toño havia pres fins a 40 pastilles de Lorazepam, Enantyum, Ibuprofeno i Frenadol. No és per fer mofa però Frenadol? Em deia una bona amiga, ‘només li ha faltat beure’s el Dalsy dels nens’. I és que la combinació és, com menys, surrealista. A twitter, una seguidora m’explicava que ella va intentar tallar-se les venes amb una tapa d’un pot de paté i que, tant ella com Toño, és clar que el còmic de les seves situacions demostra alhora que l’objectiu final no era el suïcidi sinó un intent de cridar l’atenció. Em deia aquesta seguidora: la majoria de les vegades, el que es vol suïcidar ho aconsegueix. I Toño no ho va aconseguir, però si que va cridar l’atenció i molt. De tot el ‘Deluxe’ em quedo amb una frase de Bibiana Fernández, sempre tan encertada. Deia: ‘jugar a cridar l’atenció és complicat, sobretot perquè et pot sorirt malament i la cries massa’.

A partir d’aquí, i jo que sóc una mal pensada, sorgeixen en el meu cap infinitat de dubtes sobre aquest cas. El “bombazo” surt per què Telecinco acabi l’any amb unes audiències espectaculars? És tot una maniobra televisiva? Què hi ha de debò i què hi ha de ficció en aquest serial? Estava pactat l’ingrés de Toño a l’hospital? Va prendre Toño 40 pastilles o altres substàncies? Veurem a Toño assegut a un plató? Seran les arques d’Hisenda les grans beneficiàries de tot aquest embolic? Serà Miguel qui porti ara la carrera de l’Esteban? Qui serà el seu nou representant?

Perquè tot sigui creïble, quan acabi aquesta història Belén i Toño han d’acabar fatal i sense parlar-se mai més en tota la seva vida. Si hi ha opció al perdó o a la reconciliació, Miau! El temps ho dirà. Ara l’única cosa que és cert és que tenim *Toñoleaks per a dies. Doncs acostumem-nos i gaudim de l’espectacle. Aquestes seran un Nadal mogut.