“Els nacionalistes han convertit Barcelona en decorat del independentisme”

Ens reunim amb Carina Mejías, candidata a l’alcaldia de Barcelona per Ciutadans, a l’Hotel Omm. Durant l’entrevista sortirà a la llum la seva visió en temes tan importants com el turisme, l’independentisme i la idea d’un país plural. També coneixerem la seva opinió sobre assumptes concrets de Barcelona: des de l’ús propagandístic del Centre Cultural del Born fins al cas 4F i el repressió policial.

P: La gent te la sensació de que Ciutadans és només Albert Rivera. Qui és Carina Mejías?

R: Sóc barcelonesa, del barri de Sant Andreu. Em vaig llicenciar en dret, he treballat 12 anys de procuradora en els Tribunals de Barcelona. Durant un període de temps em vaig dedicar a la política amb un partit polític (es refereix al PP), on vaig conèixer l’Albert Rivera. Vaig deixar la política per raons òbvies en el 2009 i em vaig unir a Ciutadans. Vaig sortir elegida com a número tres a les primàries i actualment encapçalo la llista de l’alcaldia de Barcelona.

P: Va ser quan van imputar a Jordi Cañas i va abandonar el seu lloc?

R: Si. Una de les grans senyes d’identitat de Ciutadans és la lluita contra la corrupció política. Quan va passar algo semblat amb un dels membres de Ciutadans, ens vam proposar donar exemple i va abandonar el ser càrrec.

P: Quina part de la seva labor jurídica te a veure amb la persecució de Ciutadans a la corrupció?

R: Jo he participat en diverses ocasiones a la comissió d’investigació del Parlament en el cas de Convergència i les seves comissions il·legals. Vam intentar descobrir les responsabilitats polítiques. Fa dues setmanes vam remetre una nota de premsa perquè vam descobrir que Artur Mas, llavors Conseller en Cap, va assistir a la inauguració del port fluvial del Rosario, el qual el seu inversor principal va ser Jordi Pujol Ferrusola. Mas havia dit que no sabia a que es dedicaven els fills de Jordi Pujol. Creiem que menteix.

P: La vida a Barcelona està polititzada?

R: Barcelona ha estat sempre una ciutat molt plural, oberta i diversa, però si la deixem en mans dels nacionalistes acabarà convertida en una ciutat polititzada. Des de que governen els nacionalistes, han convertit la ciutat en l’escenari i el decorat de diversos esdeveniments independentistes que res tenen a veure amb la realitat plural de la societat barcelonesa.

P: Això no és polititzar també, cap a l’altra banda?

R: Nosaltres defensem que l’espai públic ha de ser absolutament neutral, en el tothom es senti còmode i lliure. No hauríem tolerat que un edifici emblemàtic com La Pedrera exhibís durant mesos una pancarta fent propaganda d’un acte il·legal. Tampoc ens sembla bé que es saltin ordenances de civisme omplint-ho tot amb llaços gros de plàstic associats a una manifestació que pretén dividir als catalans. Volem que Barcelona sigui sent el que és: una gran capital europea i espanyola.

P: És possible un missatge que un missatge com aquest cal millor a Madrid que a Barcelona?

R: Els ciutadans són tan intel·ligents a Barcelona com a Madrid. Un discurs tolerant, integrador i obert ha de calar igual. Aquest és un projecte nascut a Catalunya i que ha aconseguit que la resta d’Espanya s’hi identifiqui.

P: Jo sóc murcià, porto a Catalunya uns anys, i vaig arribar amb una idea antiindependentista molt arraigada perquè tenia el relat que es dona fora de Catalunya, al que contribueix la dreta espanyola i el propi independentisme. El relato de la tensió extrema. Però la meva vida a Catalunya m’ha demostrat que la confrontació no és per tant. Hi ha problemes, però no els que pinten certs mitjans, que fan pensar en una tensió insuportable. Creus que hi ha exageració en el relat de Catalunya que es dona a la resta d’Espanya?

R: És un discurs molt alimentat des del govern i els mitjans de comunicació afins a aquest.

P: El govern d’Espanya o a la Generalitat?

R: El de la Generalitat. S’alimenta des del gabinet de premsa de la Generalitat en un interès per construir un discurs absolutament parcial i allunyat de la realitat quotidiana. Tu vius a Barcelona, que és una ciutat plural. Però a zones de l’interior la situació és molt més complicada perquè la pressió política és més dura.

P: Un independentista és recuperable per a la causa espanyola?

R: La gent ha d’acostumar-se a conviure. El projecte independentista és insolidari i populista. Està basat en la desinformació i la propaganda. A la gent se li ha venut la idea de que la independència conviurà a Catalunya a l’arcàdia feliç, i això és fals. Però el més detestable és que alimenta desavinences i confrontació amb la resta d’Espanya. El 90% dels catalans te vinculació amb la resta d’Espanya, i la resta d’Espanya està perplexa de que el govern de Catalunya i l’independentisme hagin convertit als espanyols en els enemics. Segons les enquestes, els espanyols i els catalans tenen els mateixos problemes. Economia, corrupció…

P: Però hi ha problemes diferents. Per a molts espanyols, un dels problemes és Catalunya, i per a molts catalans un dels problemes és Espanya. Ciutadans te un discurs diferent al del Partit Popular?

R: El nostre objectiu és guanyar, aconseguir el govern de Catalunya per superar aquest debat d’enfrontament i posar al servei dels catalans un projecte de col·laboració, facilitar ponts amb el govern central. Podem negociar certs aspectes en els que Catalunya ha tingut cert dèficit, però això no justifica la independència. Jo no crec que els sentiments espanyols i catalans siguin contradictoris.

Pregunta Javier: Però l’antiespanyolisme és un assumpte sentimental molt complex a Catalunya. A mi em sembla molt difícil transformar. A mi em sembla molt difícil transformar aquests sentiments col·lectius. Ara hi ha una radicalitat que no existia fa 5 anys.

R: Això ha estat alendat des de l’educació i l’adoctrinament dels mitjans de comunicació. Els mitjans s’han de posar al servei de la veritat i no de l’adoctrinament. L’educació ha de mirar cap al futur, els nens de set anys saben fer funcionar una tablet, tenen tota la informació al seu abast però han d’aprendre a classificar-la i fer-ne un bon ús. El projecte independentista està construït a partir de l’interès d’uns quants i l’han accelerat amb l’única finalitat de sostraure’s a l’acció de la justícia, perquè els governs de Convergència han estat corruptes.

P: Si vostè hagués estat alcaldessa durant aquest últim any, com hauria estat el Tricentenari?

R: No hagués celebrat el Tricentenari perquè no em sembla un fet històric de rellevància. El centre cultural del Born tenia en origen un destí de biblioteca provincial i l’han convertit en un tenderete de propaganda amb l’excusa del Tricentenari. Era un projecte pagat amb diners d’Espanya, executat per la Generalitat i administrat per l’Ajuntament. Amb aquel centre cultural, que només serveix a l’interès independentista, hem perdut un equipament cultural que hauríem pogut haver gaudit tots independentment de la nostra ideologia. La presentació que s’ha fet del Tricentenari és una manipulació . El esdeveniments històrics no són els que diuen. Això va ser una guerra de successió entre dues dinasties espanyoles que va produir una batalla a Barcelona com a altres llocs, i per tant és falsa i detestable la lectura d’espanyols contra catalans que ha donat la Generalitat.

P: Què en va ser d’aquella biblioteca projectada?

R: Dons ja ho veus, res. El doner estava ens el Pressupostos Generals de l’Estat per contruir-la en el mercat del Born, però quan van excavar i hi van trobar restes arqueològiques. Es passa anys parada, i al final els barcelonesos perdem la biblioteca per tenir un centre cultural replet de mentides.

P: Tornant al tema dels sentiments. Crec que hi ha molts catalans que senten que Rajoy ha donat per perduda Catalunya, i perceben, no sense justícia, que el PP governa d’esquenes a ells. Em refereixo a catalans que diuen: Rajoy també hauria de ser el meu president. Quina proposta tenen vostès per mitigar aquest sentiment?

R: El Govern ha mantingut una posició d’immobilisme, oblidant-se de que hi ha molts catalans que ens sentim espanyols i esperàvem que el govern defensés els nostres interessos com a ciutadans espanyols.

P: Però per als catalans que no se senten espanyols, quin seria el missatge?

R: El govern d’Espanya ha de saber que aquí som espanyols i han de governar per a tots, i per a les coses realment importants: sortir del paro, lluitar contra la precarietat laboral, millorar el nivell educatiu, aconseguir que la sentit arribi a tots… Coses que han quedat al marge amb la intoxicació del discurs independentista.

P: Com veu vostè la sanitat a Catalunya i què proposa?

R: La sanitat és un dels serveis públics més afectat per les retallades. És necessari millorar la situació de centres sanitaris. S’han tancat centres d’atenció primària a barris on la gent te una edat més alta. La Generalitat ha de prioritzar els serveis públics de més interès: la sanitat, l’educació i els serevis de dependència. No ens podem permetre precarietat en aquesta àmbits.

P: Vostè i Albert Rivera han passat pel PP. Part de l’electorat pensa que, en temes de sanitat pública, vostès farien el mateix. Com combaten aquesta sospita? Farien les coses igual?

R: Doncs no. En el Parlament Europeu ens hem posicionat en la tendència demòcrata liberal. Som respectuosos amb la Contitució. Som lliberals amb l’economia però defensem uns serveis públics de qualitat, com l’educació, la sanitat i la dependència. No volem que aquests serveis es venguin per parts. Aquests tres àmbits són una prioritat per a Ciutadans.

P: I aquests tres àmbits els ha de cobrir l’Estat, o es poden gestionar de forma privada?

R: Por suposat, la sanitat pública, l’educació pública i l’atenció a la dependència són serveis públics de l’Estat. Una altra cosa és que existeixin iniciatives socials que cobreixin àmbits on l’Estat no arriba. Que existeixi una sanitat o una educació privades o concertades és una cosa que ens sembla bé. Però els tres àmbits han d’estar garantit amb caràcter universal per a totes les persones que vulguin accedir-hi.

P: Passem a la ciutat de Barcelona i els seus conflictes. Quina visió te vostè del 4F i la brutalitat policial d’aquests moments?

R: La veritat del 4F ha quedat bastant clara a través de la resolució que han dictat els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Revisades les causes, han determinat que es van complir tots els principis de defensa i no es va cometre cap tipus d’error. Jo, sincerament, em quedo amb el que diuen els magistrats. Des de Ciutadans no vam fer una desqualificació general de la Guardia Urbana, que és un cos professional que garanteix la seguretat i la llibertat a la ciutat, no anem a fer crítica general dels Mossos. Sabem que els cossos de seguretat tenen una percepció social en ocasions difícil, però estan al servei dels ciutadans.

P: Creu que hi ha casos concrets d’abusos o tortures a les comissaries de Barcelona?

R: Ho desconec. Jo dic als ciutadans que es puguin veure en aquestes situacions que ho denunciïn. En els cossos policials, com en altres organitzacions, poden haver-hi persones puntuals que en algun moment puntual cometen abusos. Davant la comissió d’algun abús, s’ha de denunciar i investigar-lo. Però això no implica una desqualificació generalitzada, ni atribuir al cos pràctiques al marge de la llei. A mi en aquesta tessitura no m’hi trobaran. Em quedo amb la resolució dictada pels magistrats en la que diuen que es van complir totes les garanties processals.

P: Desnonaments. Quin és el seu diagnòstic de la situació actual a Barcelona i quins canvis proposa?

R: A Barcelona tenim el barri on es produeixen més desnonament de tot Espanya, que és el de Ciutat Meridiana. Molts ciutadans s’han vist fora de les seves cases per culpa de caixes d’estalvis que han estat rescatades amb diners públics. Em sembla malament que les caixes rescatades i convertides en bancs utilitzin aquests diners per fer fora als ciutadans que no poden pagar. Ciutadans lluita per la dació en pagament i per establir una llei de Segona Oportunitat. S’ha de permetre que la gent pugui refer la seva vida. Una mala època econòmica no pot condemnar de per vida, és intolerable. És un gran deute que tenim amb els ciutadans.

P: Una de les seves apostes per Barcelona és un model productiu basat en la tecnologia i la investigació. Explica’ns.

R: La captació de talent és una de les prioritats de la candidatura. Les autoritats han estat dormint i semblen haver despertat aquest últim any electoral. Considerem que les reformes que estan proposant són electoralistes i d’última hora. Volem llimar les diferències que s’han produït entre barris i recuperar a moltes persones que han quedat en situacions difícils. S’ha de diversificar l’activitat econòmica.

P: Te la impressió de que l’actual ajuntament ha afavorit que al centre només proliferin els comerços de grans cadenes multinacionals, relegant el comerç barcelonès a la perifèria?

R: Això ha estat conseqüència del gran cost de les llicències i la dificultat burocràtica per obtenir-les. Pagar el lloguer d’un local al centre és tan costós que ha impedit que el comerç tradicional hi accedeixi. Nosaltres creiem que s’ha de simplificar i abaratir l’obtenció de llicències, perquè la gent amb idees de negocis originals que singularitzin el comerç barcelonès puguin instal·lar-se al centre. La declaració responsable i l’autorització prècia hauria de servir per obrir un petit negocio. Si no, ens convertirem en la típica ciutat turística com qualsevol altra.

P: Uns estudis recents sobre l’impacte del turisme a Barcelona demostres que l’augment del 150% d’afluència de visitants no ha tingut repercussió en la contractació de persones. Comparteixen aquest diagnòstic?

R: Barcelona ha dedicat molts anys a que els operadors turístics treballin amb seguretat i facilitat, posant els serveis públics a l’interès d’aquests operadors. No ens hem oblidat de les persones. Ha arribat el moment de treballar per millorar les condicions de vida dels barcelonesos, perquè el turisme impacta de forma negativa. S’han de conciliar els interessos que els que, amb dret legítim, pretenen que el turisme sigui una activitat econòmica que es desenvolupi amb normalitat, i els que volen viure en el seu barri sense que això signifiqui una pertorbació.

P: I respecte les condicions laborals del sector serveis?

R: Això te més a veure amb l’àmbit nacional, Ciutadans ha proposat mesures dedicades a combatre la precarietat laboral. La flexibilització de les relacions laboral que proposem en l’àmbit nacional serà molt beneficiosa pels treballadors sel sector serveis a Barcelona.