Vis a vis amb el fantasma del Nadal present

Disculpi que em presenti sense previ avís. Probablement està vostè molt ocupat commemorant el naixement de Jesús de Natzaret, exaltant els més nobles sentiments i gaudint de la companyia dels seus éssers estimats. És el que la gent de bé fa per Nadal. Bé, això i consumir. No m’entengui malament: en una economia capitalista, l’acceleració del consum és un ritual més important de celebrar que la vinguda del Messies. La demanda augmenta, les fàbriques multipliquen la seva producció, les agències de publicitat facturen, els punts de venda contracten … Com la Grossa de la loteria, l’acceleració del consum és un premi molt repartit. Quan fem les nostres compres al Passeig de Gràcia (o on vulguin vostès, que jo no em porto cap comissió) estarem fent girar la roda dels diners i tots sortirem beneficiats. Almenys tots els que encara no hem estat exclosos del sistema.

Que no li ennuegui l’escudella, però Catalunya se situa al capdavant en retallades socials, en deute públic i compta amb una taxa d’atur del 19’1% (la mitjana a la Unió Europea està en el 10%). També aporta el 22’2% dels desnonaments practicats a l’Estat espanyol. Aquest hivern, gairebé 3.000 persones no tenen llar a Barcelona, majoritàriament homes la esperança de vida és de 58 anys, més de 20 menys que vostè. Sembla evident que Catalunya (com Madrid o València) surt perdent en la relació entre el que aporta i el que rep de l’Estat, però una altra qüestió és el que el Govern decideix fer amb el que té. Mentre que puja la partida destinada a les seves ambaixades a l’estranger, retalla en quatre anys un 20’6% dels pressupostos destinats a educació, i la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, anuncia recentment que eliminarà el 2015 el finançament de les llars d’infants públiques, tota una aposta pel futur del país. En paral·lel, el conseller de Territori, Santi Vila, s’atreveix a afirmar que el procés sobiranista és el “projecte il·lusionant” necessari perquè la població suport tota una legislatura de retallades. Destrueixen el present de moltes famílies amb el consentiment de les forces d’esquerres, però tots a una ens parlen d’un demà millor. El meu col·lega, el fantasma del Nadal futur, està esperant per oferir la seva opinió sobre la responsable gestió de la pitjor crisi econòmica en la història de Catalunya, i li asseguro que aquest col·lega no deixa entabanar per l’exaltació patriòtica.

Bé, ja veu vostè com estan les coses. No s’apuri, no li vaig a demanar que retorni les seves compres nadalenques. ¡Al contrari! Si s’ho pot permetre, no es privi d’aquest perfum, d’aquest abric o d’aquests sabates que ha comprat a Passeig de Gràcia. El sector de productes i serveis de luxe Made in Spain tancarà l’any amb unes vendes de 5.427.000 d’euros, el 6% més que el 2013, gràcies a l’evolució del turisme, a les exportacions i a la recuperació de la demanda nacional. Són bones notícies, no hi ha dubte. Però potser aquest Nadal el Tió podria cagar alguna cosa més que luxe a casa. I també alguna cosa més que la puntual donació a La Marató de TV3, que aquest any destinarà la seva recaptació al tractament de malalties del cor, el que és d’agrair si tenim en compte que Catalunya està a la cua en despesa sanitària per càpita, per darrere de 14 de les 17 comunitats autònomes. El Tió podria cagar, per exemple, un compromís social a llarg termini. Trieu una causa. Si serà per causes! Qualsevol estarà bé: cada vegada hi ha menys diners per a totes elles i, sap ?, al final tot es tracta de diners. El Nadal comença i acaba, però els diners segueixen prop dels que el tenen i lluny dels que no, i enmig estan els deficients administradors dels que li parlava en el paràgraf anterior. Per sort, vostè pot fer alguna cosa. Una pàgina web, un número de compte i llest. Acaba de fer d’aquest un lloc millor. En fi, no li entretinc més. Torni amb els seus i expliqui’ls el que ha fet. Comparteixi amb el seu cunyat alguna de les xifres abans esmentades i animi’l a actuar també. Segur que per una vegada està d’acord amb vostè. Que Déu els beneeixi.