Els melics del món
L’actual noció de persona o individu, entès com a ésser únic i intransferible, separat o aïllat de tota la resta, autònom, és un concepte de fa un parell de segles.
L’infraordinari en vinyetes
Per als amants de la novel·la gràfica, aquí teniu una sel·lecció de les millors publicacions per regalar per Sant Jordi.
Pels amants de la novel·la gràfica, aquí teniu una selecció de les millors publicacions il·lustrades per regalar el dia de Sant Jordi.
Fabricar historias / Chris Ware
Penguin Random House
L’última novel·la americana no és una novel·la sinó una novel·la gràfica, és a dir, un còmic, ni una novel·la gràfica convencional. En realitat mai s’havia vist res com això, una caixa de meravelles on l’estatunidenc Chris Ware (Omaha, 1967) dissemina la seva narració a través d’un infinit d’objectes i formats dispars. Tires petites, grans desplegables, algun llibre, un gran tabloide com un antic diari, i més. És el lector el que ha d’escollir l’ordre de lectura i sentit de la narració, un gegantí mapa emocional del habitants d’un edifici, des dels veïns del diferents pisos (“stories”, un joc de paraules amb el títol original, “Building Stories”, construint històries, o pisos) a una petita abella que es queda atrapada al sòtan; un atles vital que navega entre el present, la memòria del passat i inclús el futur.
Paral·lelament a aquest multiformat, Ware desplega a cada segment múltiples tons visuals i narratius, amb especial predilecció per la temàtica de l’infraordinari segons el Georges Perec de La vida instrucciones de uso (1978), amb qui se l’ha comparat (Fernando Castro, en el número de Rockdelux que arriba ara als quioscos), una referència de la que Ware era conscient sense haver llegit el llibre de Perec abans de confeccionar aquest artefacte monumental. Com Perec, Ware efectivament ens fa interrogar-nos, meravellats, per lo petit i quotidià que ja fa temps ens va deixar de sorprendre.
Estem, en fi, davant d’un dels estranys treballs tan excepcionals i aclaparadors que permeten recórrer instantàniament, sense necessitat del pas del temps, la presència d’una obra mestra sense precedents. Ja fa anys el guionista britànic Alan Moore afirmava que el còmic encara no tenia el seu “Moby Dick”, i era cert. Després de “Fabricar historias” l’afirmació resulta, com a mínim, qüestionable.
Arsène Schrauwen / Olivier Schrauwen
Fulgencio Pimentel
Memòria marciana sobre l’avi de l’autor, Arsène Schrauwen 1 és un altre del còmics més extraordinaris que he llegit en els últims anys. És, també, un viatge a els últims dies de l’imperi colonial belga on Olivier Schrauwen (Brujas, 1977) sembla transmutar-se en el seu avi per endinsar-se en els territoris colonials on lo quotidià esdevé, per exòtic i desconegut, en un món estrany, al·lucinatori i inclús terrorífic.
Schrauwen no és només un autor sense comparació, també és un virtuós que posa sempre la seva tècnica gràfica al servei de la fascinació del lector. El “cuc elefant” que atemoreix al protagonista fins al punt d’alienar-lo també ho fa amb nosaltres, els lectors i això succeeix per obra i gràcia d’aquest historietista singular i irrepetible. Arsène Schrauwen constarà de tres capítols; de moment només s’ha traduït al castellà el primer, que pot aconseguir-se fàcilment des de la web de la editorial.
Tiempo de canicas / Beto Hernandez
LA CÚPULA
És un dels pares de la novel·la gràfica sobre la memòria i l’autobiografia gràcies a l’àmplia influència de la seva saga Palomar en la generació posterior d’autors, el californià Gilbert “Beto” Hernandez (Oxnard, 1957) en realitat mai havia abordat aquest tema de manera directa fins ara. Si Palomar havia estat la seva particular versió del realisme màgic, Beto portava ja uns anys, potser masses, perdut en fútils revisitacions de subgèneres brossa com el slasher, per molt personals que fossin.
La seva tornada al territori de la realitat ha estat precisament per abordar una memòria autobiogràfica, i ho ha fet com els mestres, amb una obra rellevant i, en tots els sentits, memorable. Renunciant deliberadament a explicar una “gran història” convencional, Tiempo de canicas no està fet de “grans successos” sinó de records sobre fets petits, sempre menors i trivials, que construeixen la nostra Gran Història durant la infància. Es tracta d’una “estructura de sentiments”, una representació de la manera en la que vivim la vida, com ha iniciat Corey K. Creekmur, més que l’intent d’atrapar aquell material inabordable de la vida en una història dotada de sentit, girs i esdeveniments “enginyosos”.
En realitat, ara que hi caic, la matèria de la que està feta la memòria té molt a veure amb l’infraordinari que també preocupa i inspira a un altre mestre, Chris Ware, la qual cosa és una bona manera de tancar aquest cercle de recomanacions pel Dia del llibre del 2014.
