El llenguatge de la ciutat

No només els llibres es poden llegir. A vegades podem llegir un sentiment d’incredulitat en un lleu arquejament de celles; a vegades llegim una tempesta llunyana en uns núvols més grisos que els del seu voltant. Les ciutats també es poden llegir i tenen moltes coses per dir-nos.

La qüestió és parlar el mateix idioma. Encara que ens agradria molt, les ciutat no parlen ni espanyol ni anglès ni cap altre idioma humà. Primer s’han d’aprendre algunes paraules; després amb el temps tot resulta més fàcil. Tot seguit, tres paraules essencials:

“Entra”. Unes portes obertes són la millor forma de convidar a entrar, però no són l’única. Unes grans finestres de vidre ens deixen veure què està passant dins, podem entrar sense por de no saber què hi ha darrera una paret. El Reichstag, el parlament alemany, es va reformar completament en vidre perquè els ciutadans poguessin entrar i veure amb claredat total què hi feien els representats que havien votat.

“Juga”. Quan passem per un parc o una botiga, hi ha un camí fix i establert que s’hagi de seguir? N’hi ha diversos? No n’hi ha cap? La típica catifa vermella de Hollywood és un exemple clar de camins establerts: gent important a un costat, la resta a l’altre. Els hotels també les utilitzen. Després trobem els parcs infantils amb els seus gronxadors i tobogans. No hi ha cap ordre preestablert per jugar-hi, simplement hi regna la llibertat i la creativitat.

“Queda’t”. La primera cosa que ens ve a la ment són els bancs i seients de tota mena. La seva mera presència ens convida a passar un temps en un espai. Però els museus també ho aconsegueixen, i no sempre tenen gaires seients. Com s’ho fan? Captant la nostra mirada i el nostre interès. És fàcil passar hores a la Plaça Sant Felip Neri observant les profundes marques de la Guerra Civil. Les llums de Nadal que decoren els carrers tenen el mateix efecte.

I aquestes eren les tres paraules. Però n’hi ha moltes més per descobrir. La propera vegada que us trobeu a Passeig de Gràcia comprant o descansant, llegiu els edificis. Quines botigues tenen les portes obertes i quines les tanquen creant un ambient d’exclusivitat? La Casa Batlló ens diu el mateix que La Pedrera? Perquè hem escollit quedar-nos i passar la tarda en una cafeteria i no en una altra? Barcelona ens parla des de fa molts anys, ja és hora de començar a escoltar i descobrir més del que esperàvem de la nostra estimada ciutat.