Bibiana Ballbé, periodista? coolhunter?

A punt d’anar-se de vacances a Formentera i New York, on a més aprofitarà per realitzar un curs d’estiu, Bibiana Ballbé arriba primer a la nostra cita en el recentment inaugurat Cafe Laie del Passeig de Gràcia. Un espai modernista situat a la primera planta de la Pedrera que ofereix bones vistes del carrer en un espai marcat per l’arquitectura envolvent de Gaudí. S’ha demanat un te amb la qual està caient, el costum… M’ensenya orgullosa una serigrafia que li ha regalat el seu amic Buenafuente amb el qual acaba de menjar, i m’explica que té una sessió de fotos a la tarda nit… Aquesta noia no para.

Explica’ns una mica els teus inicis Bibi, què és el que volies ser de gran?
Des de petita volia ser periodista, ho tenia clar.

Què és el que et va atraure de la carrera de Ciències de la Comunicació?
M’encantava el periodisme, va ser elecció a consciència. Vaig començar a la European University de Barcelona, vaig fer el meu projecte final de carrera a Bonn. Després vaig fer la meva tesi, vaig guanyar una beca i vaig fer un postgrau a Colònia.

El nostre número 5 reflexiona entorn de l’èxode, el teu també vas començar a Alemanya al més pur estil Alfredo Landa, doncs…
Quan vaig acabar vaig començar a enviar currículums. Vaig enviar 50.000 al canal alemany Diva quan estava a Alemanya, no em van fer ni cas. Després em vaig anar a treballar un estiu a Eivissa, i va ser allí on treballant per a Amnèsia vaig conèixer a la gent de Diva i em van proposar un càsting. Em van fitxar i vaig estar 5 anys fent un programa que era cada setmana des d’una ciutat diferent del món. Em vaig recórrer NY, Alemanya, totes les grans capitals, durant 5 anys, i els 2 últims els vaig compaginar amb Silenci.

T’has convertit en una de les cares més conegudes de l’entorn més “in” de Barcelona, donant-te a conèixer amb l’excel·lent Silenci, com es qualla un projecte així?
Va néixer per encàrrec de Tv3. Em van demanar que fes un programa de tendències. De petitona, quan començava la carrera, em plantava a tv3 perquè em fessin càstings, i tal, perquè tenia molt clar que volia treballar allí. En un dels càstings per Silenci la directora es va enrecordar de la meva i va contactar amb mi. Jo estava a Alemanya i els vaig dir que només podia venir una vegada a la setmana. Així que vaig començar fent reportatges des d’Alemanya i els enviava.

Què destacaries d’aquesta època?
Silenci va ser crec dels pocs o dels últims fenòmens en la televisió local, perquè ja no es viu igual la televisió. Ara hi ha molta més oferta, tot és més diluït, no tens temps suficient per consolidar un fenomen. Això esta malament que ho digui jo, però és el millor que li ha passat al 33. La gent que ja estava desvinculada de la tele, va tornar a interessar-se, va ser com un aparador de la gent creativa de Barcelona, Catalunya i del món. Posant-te en un mateix nivell a David La Chapelle, o Terry Richardson, amb algú que començava d’aquí… La manera de gravar, la manera d’editar, la manera de parlar molt directe, la veu en off, els qüestionaris, tot això va marcar una mica.

Ha plogut molt des de llavors, ara lideres Bestiari Il·lustrat i a més ho compagines amb Els Matins de Tv3, el Diari Ara… què ens pots destacar d’aquest any?
Jo crec que Bestiari és una evolució de Silenci, en el qual s’abasta més la persona, oi? La fórmula és unir entreteniment amb cultura. Planteges una ruta en el que et portes a un personatge del món de la creació que no sap el que li passarà durant tot el dia, i es va trobant altra gent del seu univers creatiu que fa que t’expliquin una història, que hi hagi una petita ficció, i alhora aprenguis coses. L’entreteniment per si sol està buit, però si ho barreges amb cultura és molt més… Queda un pòsit i enganxa molt mes que l’entreteniment per que sí. Sempre crec en l’equilibri, ni molt entreteniment, (riu), ni tampoc massa contingut. La idea és informar fins a aquí i entretenir fins a allí, si després vols més, et donarem referències perquè vagis a internet i les busquis.

Portes molt temps en antena, sempre a Tv3, t’agradaria treballar per una de les grans nacionals?
Hi ha una qüestió d’incompatibilitat, no pots estar alhora a Tv3, a la Sexta i a Cuatro, igual que tampoc pots estar a La Vanguardia i a l’Ara. És un fet que per mi estar a Tv3 és jugar a primera divisió perquè es fa televisió bona, i el que faig jo a una altra televisió és impensable. Cal tenir molt en compte que la televisió que tenim aquí és de primeríssima qualitat, i no solament a nivell nacional. Ara jo em veig més de Barcelona al món que passant per Madrid. Jo em veig mes fent un projecte a Barcelona, Nova York, Hong Kong, Paris. Prefereixo el local i l’universal, el nacional no sé…Pagar el peatge per Madrid, sense fer el que vull, no m’interessa.

T’has especialitzat en les entrevistes i en cultura, què és el més important a l’hora de fer una entrevista?
Jo crec que l’única cosa que es necessita és pensar. És un exercici d’honestedat i sinceritat i d’interessar-te per l’altra persona de debò: pel que està fent, per qui és, d’on ve, perquè ha arribat allí, i tu mateixa ja vas extraient les teves pròpies conclusions…

En el teu treball sempre hi ha hagut una exquisida posada en escena, cuidant la imatge. Amb quin equip comptes, és el mateix des del principi?
Jo sempre penso en l’estètica, estem fent tele i la tele entra pels ulls, després s’ha de cuidar, cadascun en la seva línia. Jo el que domino és aquest món, una mica mes oníric, fent coses totalment irreals, però portades al terreny de la normalitat. Per exemple, et pots passejar pel mig de Gràcia amb un tutú com si no passés res, no? Aquest és el meu segell, hi haurà 3000 i els 3000 valdran però jo em moc bé en això. Sobretot cal sortir-se de les convencions. Quan vaig fer una entrevista a algú i li demano de fer la foto vestits dins de l’aigua, després d’això l’entrevista ja passa a un altre nivell, saps? Has estat mitja hora xipollejant, llevant-te la roba. Aquí estan passant coses noves, i si vols que passin coses noves has de plantejar-les de forma diferent.

I, si et demanem que et pugis al piano?
Ho faré encantada. Jo també jugo, com què porto 10 anys fent això i la gent ja ha vist de tot. S’esperen alguna cosa així, però és que jo sóc la primera que ho necessito. Perquè a mi també m’inspira. Així passaran coses. I d’aquestes coses surten altres coses, i l’entrevista, també dóna motiu a un altre to.

Es va pujar al piano, com no podia ser d’una altra manera…

Canviant de tema, què m’en dius de la teva relació amb els mitjans online, segueixes algun?
Jo em miro tots els dies el New York Times i The New Yorker els dilluns. També utilitzo diàriament la web del diari ARA. Quant a revistes visito de tant en tant Dazed & Confused, fffound per navegar per imatges, o moda tipus Trendhunter.

Hi ha molt intrusisme en la vostra professió, veritat?
Efectivament. La democratització ha arribat als mitjans. Això té un costat bo i un altre dolent, d’un costat fa posar-se les piles a molts, i per un altre fa perdre temps en notícies o pàgines on la veracitat i professionalitat queda en dubte.

Què opines del fenomen blogger?
En alguns casos s’arribarà a professionalitzar, els millors bloggers i revistes online ja comencen a cobrar pels seus continguts. El Diari Ara, per exemple, exigeix subscripció…

Quina és la relació que tens amb els teus 25.ooo followers de Twitter?
Twitter ho uso a nivell professional, puc informar dels diferents continguts o produccions en els quals estic involucrada i redirigir als meus seguidors a les diferents plataformes.

Què opines de la saturació de mitjans i plataformes de comunicació 2.0?
També utilitzó Instagram i m’està agradant Pinterest. Cal saber organitzar-les primer, i saber usar-les després. Tenim un bombardeig importantíssim, massa informació que cal saber seleccionar, encara que sempre tens la sensació de que t’estàs perdent alguna cosa…

Com ho portes? Ets tu mateixa la que gestiona totes les xarxes o tens alguns emissaris?
Les gestiono jo, íntegrament.

En quins projectes estàs ficada actualment? Explica’ns una mica els teus plans de futur
Doncs la tercera temporada de Bestiari, amb nous convidats. També presentaré quatre esdeveniments sota la marca “Made in Barcelona” promoguts per Barcelona Global, s’enfoquen a connectar empresaris amb creatius. I seguiré amb els meus brunch entre creatius. Actes privats que organitzo mensualment en el qual faig de nexe entre 25 creatius de Barcelona de diferents àmbits una vegada al mes.

Com ja coneixes la revista, quins són les teves recomanacions en forma de racons favorits del Passeig de Gracia?
Freqüento la terrassa de l’Hotel Omm, i el Moments del Mandarín ara amb el bon temps. També el hall del Omm per a reunions o entrevistes. De botigues no sabria dir-te una ara mateix, n’hi ha moltes, però Kiehls m’agrada com a marca i compro allí totes les meves cremes.

A qui hauríem de convidar al següent cafè?
Juanjo Sáez.

Ens encantaria que col·laboressis amb nosaltres, amb la teva experiència seria tot un luxe. L’hi podem anunciar ja als nostres lectors?
Si em proposes una secció per fer alguna cosa maca, segur. M’agrada molt la revista, a veure si trobo temps.

Fotografía: Bernat Camps